Question: Spanish wiki / playing cards in 1310 Barcelona(?)

#1
https://es.wikipedia.org/wiki/Tarot_(cartas)
Relación del tarot con las barajas ordinarias de naipes

Esta vinculación está poco documentada. Los mazos ordinarios aparecieron por primera vez en la Europa cristiana, en los reinos de la península Ibérica (muy probablemente traídos de Oriente por los árabes), ya que el Consejo de Ciento, prohibió los juegos de cartas en 1310, en Barcelona,(Footnote 1) 1 fecha de la que data la primera evidencia documentada conocida de su existencia (ver Baraja para la discusión sobre sus orígenes).
Footnote 1 (source)
J. Amades y J. Colomines, "Els Soldats i altres Papers de Rengles" (Barcelona, 1933-1936) vol. II p. 7
Has anybody some info about this?

I found a note to the text in an old Trionfi.com article:
"After Barcelona, where from 1310 the game of cards (naips) are forbidden by the 'Consell de Cent' (Amades II, p. 7), it is in Marseille that are found the oldest mentions, in the statutes of the Abbey of Saint Victor, which in 1337 forbade this to the monks: 'quod nulla persona audeat nec praesumat ludere ad taxillos nec ad paginas' [D'Allemagne I pp. 16-17].(1) On the 30th of August 1381, Jacques Jean, son of a Marseille merchant, about to embark for Alexandria, promises to abstain from games of chance (3) among which are cited cards: nahipi." ["La carte à jouer en languedoc des origines à 1800" (Toulouse, 1974) p. 7).
I found in the local archive for the key "Barcelona 1310" in an article written by myself about an article of Karl Weberpals about Jewish texts, which reported playing cards.
viewtopic.php?f=11&t=648&p=9651&hilit=weberpals#p9651
3. A Rabbi "Schelomo ben Addereth", who wrote something like "Responsis" and there he mentioned cards and dice. A web check led to "Shlomo ben Aderet" and other writing forms ..
http://en.wikipedia.org/wiki/Shlomo_ben_Aderet
http://www.jewishencyclopedia.com/view. ... 9&letter=A
... and a medieval rabbi, halakhist, and Talmudist, living 1235 - 1310 in Barcelona, Spain. So, if this would be correct, it would give evidence, that playing cards would have been in Spain in 13th century or at least at begin of 14th century.
So this would be a second reference to playing cards in Barcelona 1310, independent of the other note.

I find in the web a pdf-file, which makes a solid impression ...
"Las leyes de pobres en la metrópolis.
Mendigos, miserables, trabajadores en Valencia, 1306-1462"
http://www.durango-udala.net/portalDura ... 6332_6.pdf
This has as a documento 61 ... but not from 1310, but 1410
1410 julio 5.Valencia.
Ordenanza del Consell elaborada contra blasfemos, actos deshonestos, villanías de prosti -
tutas y otras mujeres, adivinos, prestamistas y otros, porque sus ofensas podian provocar la ira
divina.
A.M.V. Manuals de consells, A-24, fol. 253v-258v

[... and this includes something about " Naips"]
II. Encara us fan més saber los dits honorables Justícia, e Jurats, e pròmens, que
per lo Consell de la dita ciutat és estat novellament establit que null hom de qualsevol
ley, condició, o estament sia, no gos sostenir o acollir joch en sa casa o habitació,
ni en orts, e que algú no gos jugar dins la ciutat o ravals de aquella a joch de
grescha, de jaldeta, de naips, de badalasa, ni a la rifa, ni a tres bonjochs, ni a les velles,
ni a cinch que no val.E qui contrafarà pagarà per cascuna vegada XX sous sens alguna
gràcia o mercé, aplicadors lo terç al fisch del senyor rey, e lo terç al comú de la
ciutat, e l'altre terç a l’acusador o notificador.
I naturally don't understand it completely, but I understand, that this a law about gambling and "naips" are mentioned. But it's only from 1410.

*****************

I find this:
Pdf-file: Gravat català, al boix amb seixanta reproduccions, quatre gravats originals i una auca d’arts i oficis
http://www.cervantesvirtual.com/obra-vi ... 064_2.html

The author is Pompeu Audivert, likely this man ...
https://ca.wikipedia.org/wiki/Pompeu_Audivert_i_Mir
... an artist and an engraver, a Catalan in Argentina
[El gravat a Catalunya]

La fusta tallada en forma de gravat i usada per a l’estampació, es el mitjà d’expressió gràfica més antic que es coneix. A Catalunya és aconseguit per mitjà d’una sèrie d’imatges religioses estampades sobre pergamí i cuir especialment preparat, possiblement contemporànies de les que es conegueren a Itàlia a començaments de l’any 1300.
Segons Joan Amades, en una cita que fa de Berthelot en el seu llibre Apunts d’imatgeria, aquest creu que el gravat al boix fou conegut a Europa en introduir-s’hi el joc de naips l’any 1330, i segons Eudald Canibell, en un document desaparegut de l’Arxiu Municipal consta que a l’any 1303 es jugava ja als naips a Barcelona. El mateix Eudald Canibell diu: «en els llibres registres de les disposicions preses pel Consell de Cent de Barcelona corresponents als anys 1310 a 1313 i en els anys 1318 al 1329, cons ten diverses interdiccions de jugar a naips a Barcelona». Els esmentats registres figuren a l’Arxiu Històric Municipal [Footnote 1].
Aquestes cites, en allò que respecta a dates, coincideixen absolutament amb les ja esmentades estampes aparegudes a principis de l’any 1300, la qual cosa fa probable -13- que siguin aquestes de les primeres manifestacions estampades que es coneixen en el continent europeu. La gran religiositat de l’època és una altra de les raons que més justifiquen aquesta tesi, i si tenim en compte el que exposa H. de Laborde en el seu llibre La Gravure, on diu que els emperadors Teoric i Carlemany ja signaven amb petites marques tallades al boix, ens confirmaria que l’estampació per mitjà de la fusta tallada era molt anterior a l’any 1300.
Es evident que a Catalunya el gravat al boix prengué increment degut a la fabricació dels naips. En realitat els esmentats naips eren trossos de fusta tallats amb gúbies i policromats a mà. Aquesta classe de treball dóna més ofici al tallista i li permet de fer petites matrius per a estampar-les sobre el pergamí. El pergamí s’havia usat per a les imatges religioses. Amb aquesta modalitat s’aconseguia fer els naips més manejables i de més ràpida producció, ja que donava més facilitats a l’il·luminista en permetre-li acolorir amb més comoditat els blancs que quedaven dintre de les línies de contorn.
Degut a la facilitat que representava aquest primitiu mitjà d’estampació i acoloriment, i també per a poder servir les necessitats de l’època, s’utilitzà aquest mateix sistema per donar un caràcter més pronunciat a l’expressió gràfica religiosa, impuls que pren tota la força en descobrir-se, anys més tard, la fabricació del paper.
El joc de naips prengué encara més increment amb la fabricació de paper: començaren d’estampar-se sobre papers gruixuts i cartolina. Aquest joc s’escampà molt per Catalunya, tant que en moltes ocasions es dictaren ordres de prohibició. Aquesta estampació rudimentària del boix sobre el paper és el que donà un impuls definitiu a la xilografia -és amb aquest nom que es coneix el gravat sobre fusta-, ja que fou aleshores quan començaren a publicar-se estampes de caràcter religiós amb més profusió, però sempre d’un caire netament popular.
Quant a l’estampació sobre paper, Catalunya, com -14- veurem més endavant, fou un dels primers països europeus on s’usaren aquests mitjans d’estampació.
Segons dades trobades per l’il·lustre arqueòleg i incansable recercador mossèn Josep Gudiol, en unes notes inventarials de l’any 1403 es parla «d’un tros de paper on és pintat lo Crucifix de Jesu Christ», i en una de l’any 1441 s’esmenten «dos fulls de paper en què són pintades les imatges de la Verge Maria quan fou coronada i de Sant Miquel». El mateix investigador ens parla també, referint-se a un altre inventari del 1428, procedent de Granollers de la Plana, de «cèdules de contracte estampades»2.
Els dos gravats estrangers més antics que es coneixen estampats sobre paper són els de «La Verge i l’infant Jesús enmig de quatre santes» que porta la data de l’any 1406 i es conserva en el Museu de Brusel·les, i un gravat alemany titulat «Sant Cristòfol», de l’any 1423, ambdós gravats al boix.
El gravat més antic de Catalunya es troba en l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona, i representa el príncep de Viana; segons l’erudit Valentí Cardenera degué ésser gravat entre els anys 1461-14623, poc després de la mort d’aquell príncep tan estimat dels catalans. Aquest gra vat no és fet amb fusta, sinó amb coure i tallat amb burí, - estil anomenat talla dolça- i tirat amb tòrcul. No hem d’oblidar que la primera expressió del gravat estampat sobre paper fou en fusta, procediment que, segons els documents trobats i esmentats per mossèn Gudiol, consta que la a Catalunya era conegut l’any 1403. Es més que probable que hi haguessin alguns altres gravats contemporanis dels dos esmentats que per negligència es perderen, o que encara no han estat localitzats, ja que una cosa semblant passà amb alguns exemplars italians i alemanys -15- anteriors al gravat de «Sant Cristòfol» que es conserva al Museu de Brusel·les. Es lògic de suposar que no foren les primeres manifestacions d’imatges estampades sobre paper que es varen fer.
L’esmentat gravat que representa el príncep de Viana, tirat al tòrcul, és una altra demostració que coincideix absolutament amb les dades i mitjans d’impressió i expressió gràfica dels països més avançats d’Europa, ja que el florentí Finiguerre, l’any 1452, donà a conèixer les seves primeres estampes impreses sobre paper, amb gravats fets a la talla dolça sobre coure, com l’abans esmentat gravat català del príncep de Viana, fet, segons sembla, entre els anys 1461 i 1462, es porten deu anys de diferència amb els del mestre florentí.
En parlar del florentí Finiguerre hem fet ús per primera vegada de la paraula impressió perquè considerem que els mitjans que ell emprà per a la impressió de les seves estampes tirades al tòrcul, expressió aquesta també usada quan hem esmentat el gravat del príncep de Viana, són un procediment que entra en el camp de la impremta en allò que aquesta té de multiexemplar.
El segle XVè fou una de les etapes més meravelloses de la història de la humanitat. En aquell segle, quant a la cultura, l’artesà i l’artista es troben sempre lligats en la recerca d’una superació dels mitjans d’expressar-se. Es un artista i un artesà a l’ensems, Finiguerre, qui ens dóna les primeres estampes impreses sobre paper, tirades al tòrcul. Ara bé, existeix un testimoni molt curiós citat per R. Curzon, i és precisament fent referència a les primeres impressions gràfiques conegudes a Europa, entre les quals, segons sembla, hi ha la inquieta figura de Marco Polo. Diu R. Curzon (Philobiblion Society, 1854, p. 6 et passim)4.
-16-
«A principis del segle XVè, el Govern de Venècia encarregà a un funcionari, Pamfilo Castaldi di Feltre, de copiar determinats documents i papers oficials, les lletres inicials dels quals estaven escrites en vermell i ornades d’or i de colors. Sausovino declara que en aquella època Pietro di Natali, arquebisbe d’Aquilea, havia inventat uns signes d’impremta que eren fabricats en vidre, a Murano. Aquests signes s’empraven per a la impressió de les lletres inicials en els documents oficials, que eren il·luminats a mà, Pamfilo Castaldi perfeccionà aquells caràcters de vidre i fabricà lletres de fusta i de metall: ho féu després d’haver vist els llibres xinesos portats de la Xina pel cèlebre Marco Polo, impresos amb planxes de fusta. Féu fer petites -17- planxes cada una de les quals tenia una sola lletra; amb aquestes lletres movibles féu imprimir diversos cartells i fulles (1426). S’assegura que aquestes fulles es troben en els arxius de Feltre. Pretén la llegenda que Joan Fust, de Magúncia, va conèixer Castaldi i que passà algun temps en el seu scriptorium del Feltre».

... more ...
The author writes about engraving and about naips in Barcelona. He notes an Eudald Canibell, who seems to be Eudald Canivell elsewhere ...
https://es.wikipedia.org/wiki/Eudald_Ca ... _Masbernat
... and who seems to be responsible for the Barcelona Naips notes
... also about a Joan Amades
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Amades_i_Gelats

The text has a Footnote 1 (in the passage, which reports the playing cards in Barcelona). This leads to "Joan Amades, "Apunts d’imatgeria". Eudald Canibell, "Notes manuscrites".

The dates for Naips in Barcelona are all very early in 14th century and there is not only one document.
Huck
http://trionfi.com

Re: Question: Spanish wiki / playing cards in 1310 Barcelona

#2
I detect the researched article at ...
Bibliofilia; recull d'estudis, observacions, comentaris y noticies sobre llibres en general y sobre qüestions de llengua y literatura catalanes en particular. Publicat per R. Miquel y Planas
https://archive.org/stream/bibliofiliar ... arch/naibs
... starting at page 181 the article: "El Joc de naibs a Catalunya"

It's impressive, a lot of material, I haven't studied it till now. I selected a few pages:

http://a-tarot.eu/p/2016/nai-11.jpg
http://a-tarot.eu/p/2016/nai-12.jpg
http://a-tarot.eu/p/2016/nai-13.jpg
http://a-tarot.eu/p/2016/nai-03a.jpg
http://a-tarot.eu/p/2016/nai-03b.jpg
http://a-tarot.eu/p/2016/nai-15.jpg
http://a-tarot.eu/p/2016/nai-16.jpg

This later text seems to be more reserved about the datings. It lists a lot of playing documents and they don't have a "naips" ... the first sure "naip" is here in the year 1380. ... if I understand this correctly.
Huck
http://trionfi.com

Who is online

Users browsing this forum: No registered users and 39 guests

cron